Mamadou fue a España con su hermano que le tenían que ir a buscar un colegió por que el club donde estaban le pagaba todo eso al hermano y el ya no porque el estaba en la copa máster de España con el equipo que lo ficharon, los dos hermano salieron a delate los dos el hermano con una profesión y el con el futbol después de que el equipo de España lo contrate el con sus mismo meritos y esfuerzo iso que otros equipo se fije , se fijaron muchos equipo en unos de so equipos estaban los equipos que el quiera un moto jugar hay con 20 años que tenia el ya los mal que lo paso de peqeños a el y a su hermano iso que eso lo insieran maduran mucho mas con la muerte de su padre.
dijous, 25 de novembre del 2010
PAUTES PER ELABORAR UN REPORTATGE
El delantero del Barcelona Lionel Messi, ha logrado acumular un total de 54 puntos en la Liga Española, en 31 partidos disputados, cada gol anotado equivale a dos puntos.
Por lo que este ícono del Fútbol, de nacionalidad Argentina, se ha separado de sus competidores más cercanos, como son Wayne Rooney del Manchester United con 52 puntos o 26 goles, Didier Drogba del Chelsea con 50 puntos o 25 goles y del Real Madrid el delantero Gonzalo Higuaín con 48 puntos o 24 goles.
El record de máximo goleador de las Ligas europeas lo posee el uruguayo Luis Suárez, jugador del Ajax de Amsterdam, quien fue autor de 33 tantos o 66 puntos.
RELAT. Capítol 4. UN HOME NOU / UNA DONA NOVA
Com tots els dies Mamadou va ser entrenament i va anar a passar les pràctiques de futbol que li va dir l'entrenador que si volia entrar havia de fer aquesta pràctiques, Mamadou pas la primer per la emfermeria del club i li dijieron que estava bé en tot i que no tenia res, després es va anar a fer la practiques pas la primera després la segona i al final pas la tercera prova li dijieron que estava dins de l'equip el tan content va anar a casa i va veure que el seu germà estava plorant i li pregunto perquè la seva germà tan nerviós es va anar corrent i el va ser espantat a casa seva va veure que la seva mare era al llit tirada amb el seu pare mort tots dos, el amb ràbia va sortir de casa i l'única forma de desfogar era jugant a futbol però ell volia saber qui havia fet això perquè pagui pel que li havien fet els seus pare, va anar a buscar el seu germà i el va a tranquil i li va dir que havia d'anar a jugar a entrenar que després ens iva a anar-nos millor.
Mamadou va anar a entrenar i no esperaven que Ivan a jalar jugadors a un altre equip i el havia de fer-se les prova però el bo que havia de fer és jugar bé entre un altre equip i el posaven a un altre equip, tan bon punt s'acabi el partit el entrenador li va presentar al senyors que Iván a veure el partit li van dir a Mamadou que era un bon jugador a la davantera i que estarien orgullós que tanca el seu equip el tan emocionat va dir que si però li va dir que estaven només amb el seu germà i no li podia deixar sol el seu germà i el senyor com tan bo li va dir que vingui amb el seu germà el tan emocionat va anar a buscar el seu germà i el amb el seu germà tan emocionat va ser on havien quedat amb el senyor i es van anar per a Espanya.
Mamadou va anar a entrenar i no esperaven que Ivan a jalar jugadors a un altre equip i el havia de fer-se les prova però el bo que havia de fer és jugar bé entre un altre equip i el posaven a un altre equip, tan bon punt s'acabi el partit el entrenador li va presentar al senyors que Iván a veure el partit li van dir a Mamadou que era un bon jugador a la davantera i que estarien orgullós que tanca el seu equip el tan emocionat va dir que si però li va dir que estaven només amb el seu germà i no li podia deixar sol el seu germà i el senyor com tan bo li va dir que vingui amb el seu germà el tan emocionat va anar a buscar el seu germà i el amb el seu germà tan emocionat va ser on havien quedat amb el senyor i es van anar per a Espanya.
DIFERENTS FORMATS I USOS DE REPORTATGES
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47772
Segona oportunitat. Mort sobtada en l'esport
El reportatge "Segona oportunitat. Mort sobtada en l'esport" mostra com la prevenció i un diagnòstic precoç poden evitar moltes víctimes de mort sobtada, així com l'ús a temps dels desfibril·ladors.
La mort inesperada d'esportistes com Dani Jarque, a principis d'agost, o la del futbolista Antonio Puerta, fa justament dos anys, ha posat en primer pla d'actualitat una qüestió que causa estupor. Cada any, esportistes de totes les edats són víctimes d'una mort inesperada. Anualment, a Europa, 400.000 persones (45 cada hora) moren per aturada cardíaca. Tot i que només un petit percentatge d'aquesta xifra són persones que fan esport habitualment, la paradoxa es continua plantejant.
La mort sobtada és una mort sense cap símptoma previ. En nou de cada deu casos, passa perquè el cor s'atura inesperadament. Gairebé sempre, uns quants minuts abans, el ritme elèctric del cor s'ha alterat i provoca el que es coneix com una fibril·lació ventricular. Durant la fibril·lació, el cor es contrau, però ho fa d'una manera tan caòtica, que no pot bombar la sang. Sense sang, les cèl·lules del cervell deixen de funcionar i, al cap d'uns segons, la persona perd el coneixement. Al cap d'uns quants minuts, la falta d'oxigen produeix danys cerebrals irreversibles i, una mica més tard, el cor també s'atura i la persona es mor.
"Segona oportunitat. Mort sobtada en l'esport" ens acosta a una realitat poc coneguda i desconcertant de la mà de tres esportistes professionals i de dos d'amateurs que han estat a punt de morir mentre practicaven algun esport. El documental també ens aporta, alhora, el caliu humà i el rigor científic dels professionals mèdics que els han tractat.
D'aquesta manera, amb la visió de tres cardiòlegs catalans, els germans Pere, Josep i Ramon Brugada, reconeguts internacionalment per les seves investigacions en el camp de la mort sobtada; la cardiòloga Daniela Aschieri, que combina la seva tasca en un hospital de Piacenza amb el lideratge del "Progetto Vita" i la xarxa de desfibril·ladors; i el doctor Axel Urhausen, especialitzat en medicina de l'esport i amb una llarga trajectòria a Alemanya i Luxemburg en l'atenció mèdica a esportistes professionals; el reportatge mostra com la prevenció i un diagnòstic precoç poden evitar moltes víctimes de la mort sobtada, i com, en molts casos, l'ús a temps dels desfibril·ladors també ho pot evitar.
OPINION:
mi opinion es de la muerte de los jugadores es que algunos jugadores saben que estan mal y juegan y luego la culpa lo tienen los entrenadores y los doctores del club del que permanesca ,al final de todo esto es que ellos mismo se se estropean su vida podien hacer cosas para que no le pace nada.
La mort inesperada d'esportistes com Dani Jarque, a principis d'agost, o la del futbolista Antonio Puerta, fa justament dos anys, ha posat en primer pla d'actualitat una qüestió que causa estupor. Cada any, esportistes de totes les edats són víctimes d'una mort inesperada. Anualment, a Europa, 400.000 persones (45 cada hora) moren per aturada cardíaca. Tot i que només un petit percentatge d'aquesta xifra són persones que fan esport habitualment, la paradoxa es continua plantejant.
La mort sobtada és una mort sense cap símptoma previ. En nou de cada deu casos, passa perquè el cor s'atura inesperadament. Gairebé sempre, uns quants minuts abans, el ritme elèctric del cor s'ha alterat i provoca el que es coneix com una fibril·lació ventricular. Durant la fibril·lació, el cor es contrau, però ho fa d'una manera tan caòtica, que no pot bombar la sang. Sense sang, les cèl·lules del cervell deixen de funcionar i, al cap d'uns segons, la persona perd el coneixement. Al cap d'uns quants minuts, la falta d'oxigen produeix danys cerebrals irreversibles i, una mica més tard, el cor també s'atura i la persona es mor.
"Segona oportunitat. Mort sobtada en l'esport" ens acosta a una realitat poc coneguda i desconcertant de la mà de tres esportistes professionals i de dos d'amateurs que han estat a punt de morir mentre practicaven algun esport. El documental també ens aporta, alhora, el caliu humà i el rigor científic dels professionals mèdics que els han tractat.
D'aquesta manera, amb la visió de tres cardiòlegs catalans, els germans Pere, Josep i Ramon Brugada, reconeguts internacionalment per les seves investigacions en el camp de la mort sobtada; la cardiòloga Daniela Aschieri, que combina la seva tasca en un hospital de Piacenza amb el lideratge del "Progetto Vita" i la xarxa de desfibril·ladors; i el doctor Axel Urhausen, especialitzat en medicina de l'esport i amb una llarga trajectòria a Alemanya i Luxemburg en l'atenció mèdica a esportistes professionals; el reportatge mostra com la prevenció i un diagnòstic precoç poden evitar moltes víctimes de la mort sobtada, i com, en molts casos, l'ús a temps dels desfibril·ladors també ho pot evitar.
OPINION:
mi opinion es de la muerte de los jugadores es que algunos jugadores saben que estan mal y juegan y luego la culpa lo tienen los entrenadores y los doctores del club del que permanesca ,al final de todo esto es que ellos mismo se se estropean su vida podien hacer cosas para que no le pace nada.
Capítol 3:Un dia d'ajuda
Mamadou li va dir que no perquè no el coneixia de res li va dir. El senyor li va dir jo em dic Calou jo tinc una acadèmia de futbol i vull ajudar-te perquè juguis a futbol, Mamadou li va dir però si tu no em coneixes com a joc. Aquesta tarda que vas anar al Parc t'estava veient com tacabas la pilota amb una estil diferent que era que la resta, perquè tu tens el teu propi joc de futbol diferent, i quequisiera que joc en el meu equipo.Mamado li va dir amb nervis que no, Calou li va dir que quan et decideixis em crides presa meu mòbil 631423310.Después d'uns dies li dic al seu telèfon
Mamadou: Hola sóc Mamadou he cridat per l'oferta que em assisteixes.Calou: Si però ara has de fer una proves perquè si vols estar al meuequip.Mamadou: Cap problema jo faig tot el que tu dius.Calou: Vine al carrer majaduguabe N 22 davant d'un Aixeta.Mamadou: Val hi aniré.Calou: Mamadou l'acadèmia es diu Reymon manco.Mamadou: val adéu Calou.Calou: Adéu Mamadou.
Mamadou: Hola sóc Mamadou he cridat per l'oferta que em assisteixes.Calou: Si però ara has de fer una proves perquè si vols estar al meuequip.Mamadou: Cap problema jo faig tot el que tu dius.Calou: Vine al carrer majaduguabe N 22 davant d'un Aixeta.Mamadou: Val hi aniré.Calou: Mamadou l'acadèmia es diu Reymon manco.Mamadou: val adéu Calou.Calou: Adéu Mamadou.
dijous, 18 de novembre del 2010
EL REPORTATGE
ACTIVITAT
Digues de quin tipus és el següent reportatge. Raona la teva resposta:El reportatge interpretatiu inclou, tal com hem assenyalat, informació i opinió així els relats descriptius del fets estan acompanyats per determinats judicis de valor que fa el mateix periodista; el periodista abandona l’estricta objectivitat per utilitzar elements que poden ser subjectius i que determinen l’enfocament del tema tractat. Aquest tipus de text va néixer en la dècada dels 60 als Estats Units i s’ha consolidat sota el nom de “periodisme d’investigació”, en aquest tipus de periodisme després d’un llarg procés de documentació, el redactor ofereix les seves conclusions en forma d’un conjunt de tesis, les quals es fonamenten en les dades objectives recollides.
dimecres, 17 de novembre del 2010
PAUTES PER ELABORAR UN ARTICLE D'OPINIÓ
1.Redacta un article d'opinió seguint les pautes anteriors. Pots tractar qualsevol tema que sigui del teu interès i que creguis que també pot interessar als companys i companyes de la classe; pots tractar algun tema que afecti la vida escolar, la vida del jovent actual, la vida a les ciutats ... Has de penjar el teu article d'opinió al teu blog personal?
Jo crec que els adolescents d'aquest temps actual no té idea, en els temps actuals no era com aquests temps les dones no tenien fill a les 16 o 17 anys com en aquesta etapa en aquesta etapa les dones i cuidaven molt i ara no molt per que tenen relacions sexuals amb els homes, i després que passa alguna cosa hi ha recent es preocupa molt per això en els temps les dones tenen relacions amb els homes
2.Redacta una crítica de cinema d'alguna pel.licula que hagis vist darrerament. Penja-la al blog
L'esperit de Samantha:aquesta pelicula és la millor pellcula és una mica fort per a alguna persona però per al meu era de comèdia per que no em donava por
Jo crec que els adolescents d'aquest temps actual no té idea, en els temps actuals no era com aquests temps les dones no tenien fill a les 16 o 17 anys com en aquesta etapa en aquesta etapa les dones i cuidaven molt i ara no molt per que tenen relacions sexuals amb els homes, i després que passa alguna cosa hi ha recent es preocupa molt per això en els temps les dones tenen relacions amb els homes
2.Redacta una crítica de cinema d'alguna pel.licula que hagis vist darrerament. Penja-la al blog
L'esperit de Samantha:aquesta pelicula és la millor pellcula és una mica fort per a alguna persona però per al meu era de comèdia per que no em donava por
ANÀLISI D'UN ARTICLE D'OPIÓ
ACTIVITATS
1. Llegeix l’article d’opinió de Josep M. Espinàs “Perdonin, jo sóc de lletres” i contesta les preguntes següents:
o Quina és la tesi o tema de fons? Quins arguments utilitza Espinàs per defensar la seva tesi? Utilitza contraarguments? Si és el cas, assenyala’ls.
-La matèria és la tesi sobre el que cal estudiar. Defensa la seva tesi en que no és dolent estudiar lletres per que algunes persones trien per que els agrades i hi ha altres persones que no li agrades o li agraden altra matèria a no li agrada gens de de les matèries,o els agraden escoltar música o jugar a la play
o Quins elements lingüístics utilitza Espinàs per fonamentar la seva argumentació?
-Els Elements Espinàs per fonamentar seva argumentacions és la coherència textual
o A quina conclusió arriba l’autor? Comenta-la.
-Que dóna a dir que les lletres són molt importants, però les lletres no ho són molt perquè les lletres no són tot
2. Busca tres articles d’opinió de la premsa escrita i comenta els títols. Intenta jusficar-ne l’ús.
1.Periodisme a la trinxera: -Estic convençuda que el Marroc menteix tot el que pot, també crec que menteixen els activistes
1.Periodisme a la trinxera: -Estic convençuda que el Marroc menteix tot el que pot, també crec que menteixen els activistes
La frase clàssica diu: "La primera víctima d'un conflicte és la informació". Encara que la sentència es refereix a els conflictes armats, on la informació és un altre míssil creuat que les parts es llencen pel cap, val per a qualsevol situació de conflicte, incloent, per exemple, una campanya electoral. És a dir, allà on la derrota o la victòria es juguen en un ardu camp de batalla, la informació pereix en mans del consigna i la propaganda. Per descomptat no té a veure un conflicte violent, on els periodistes són manipulats, emmordassats ia vegades assassinats, amb els petits conflictes de les penes polítiques, on el màxim que passa és que et s'inflen a trucades telefòniques.
2.Estrèpit nacional:Parlar en veu baixa pot semblar cursi, cal imposar-se, cridar com en les tertúlies, cridar per existir
3.Cop de destral autonòmic:El Govern anuncia noves retallades, però dirigeix el cop de destral a les comunitats autònomes . La crisi financera imposarà una reducció dràstica de la nòmina de la Generalitat .Per primera vegada, els líders prometen més austeritat que nous serveis gratuïts
Observeu que en aquesta campanya electoral el que més prometen els líders polítics és austeritat. Com han canviat els temps! Fa quatre anys, José Montilla prometia audiòfons i dentista gratis per als nens i Artur Mas competia amb Zapatero amb el xec nadó, el xec escolar o el xec habitatge. S'ha acabat la festa - "The party is over", va titular The Economist-i ara el que es porta és l'estalvi. Ahir mateix, a Cardedeu, la candidata del PP, Alicia Sánchez-Camacho va presentar un pla de reducció de la despesa en el pressupost de la Generalitat per valor de 1.900 milions i el càrrec entre altres coses el xiringuito antifranquista del Memorial Democràtic, que lògicament al PP li provoca nàusees però que Iniciativa per Catalunya ha sabut aprofitar com a centre d'agitació i agència de col.locació.
3. Busca una crítica de cinema. Creus que es tracta d’un article d’opinió? Raona-ho.
Por: Juanjo Ramo
Nacionalidad: EEUU. Año: 2010.
Guión:Mark Bomback.
Música:Harry Gregson-Williams.
Intérpretes: Denzel Washington (Frank Barnes), Chris Pine (Will Colson), Rosario Dawson (Connie Hooper), Kevin Dunn (Galvin), Jessy Schram (Darcy), T.J. Miller (Gilleece), Ethan Suplee (Dewey).
Segunda aventura de Tony Scott en el mundo ferroviario tras Asalto al tren Perlham 1 2 3, y la quinta con Denzel Washington. Imparable se plantea como una película de concepción casi minimalista, donde los action heroes vuelven a ser esos hombres anónimos de la clase trabajadora, un tipo de rol en el que Washington -tan en piloto automático como el tren protagonista- parece haberse especializado en los últimos tiempos.
Scott, esteta profesional de la acción y el thiller con marcados rasgos autorales parece someterse aquí , por desgracia, a la homogeneización industrial que asola al cine de acción hollywoodiense. Tan sólo el ritmo y energía que el veterano director insufla a puntuales boacanadas separa a Imparable de la convencionalidad más nefasta.
La opción creativa de narrar gran parte de la película mediante informativos resulta redundante e incluso insultante, si me apuran, para el espectador.
Lo mejor: El magnífico ritmo que Scott sabe imprimir a sus películas.
Lo peor: La absoluta previsibilidad no deja margen de maniobra.
Escolta
Llegeix fonèticament
2.Estrèpit nacional:Parlar en veu baixa pot semblar cursi, cal imposar-se, cridar com en les tertúlies, cridar per existir
La Plataforma contra el Soroll de Barajas ha anunciat noves i originals mobilitzacions. El que sigui per tal de combatre el desànim davant dels 873 vols irregulars que han denunciat en repetides ocasions i sobre els quals Aena ha incoat un sol expedient. Després assemblees, mobilitzacions i trobades amb el Defensor del Poble, la plataforma ha decidit experimentar una regressió, és a dir: recórrer als Reis Mags. A partir d'ara començaran a recollir postals reivindicatives per lliurar a Melcior, Gaspar i Baltasar.
3.Cop de destral autonòmic:El Govern anuncia noves retallades, però dirigeix el cop de destral a les comunitats autònomes . La crisi financera imposarà una reducció dràstica de la nòmina de la Generalitat .Per primera vegada, els líders prometen més austeritat que nous serveis gratuïts
Observeu que en aquesta campanya electoral el que més prometen els líders polítics és austeritat. Com han canviat els temps! Fa quatre anys, José Montilla prometia audiòfons i dentista gratis per als nens i Artur Mas competia amb Zapatero amb el xec nadó, el xec escolar o el xec habitatge. S'ha acabat la festa - "The party is over", va titular The Economist-i ara el que es porta és l'estalvi. Ahir mateix, a Cardedeu, la candidata del PP, Alicia Sánchez-Camacho va presentar un pla de reducció de la despesa en el pressupost de la Generalitat per valor de 1.900 milions i el càrrec entre altres coses el xiringuito antifranquista del Memorial Democràtic, que lògicament al PP li provoca nàusees però que Iniciativa per Catalunya ha sabut aprofitar com a centre d'agitació i agència de col.locació.
3. Busca una crítica de cinema. Creus que es tracta d’un article d’opinió? Raona-ho.
Imparable – Crítica
Publicado el: 16th November, 2010
Título Original: Unstoppable.
Dirección: Tony Scott.Nacionalidad: EEUU. Año: 2010.
Guión:Mark Bomback.
Música:Harry Gregson-Williams.
Intérpretes: Denzel Washington (Frank Barnes), Chris Pine (Will Colson), Rosario Dawson (Connie Hooper), Kevin Dunn (Galvin), Jessy Schram (Darcy), T.J. Miller (Gilleece), Ethan Suplee (Dewey).
Segunda aventura de Tony Scott en el mundo ferroviario tras Asalto al tren Perlham 1 2 3, y la quinta con Denzel Washington. Imparable se plantea como una película de concepción casi minimalista, donde los action heroes vuelven a ser esos hombres anónimos de la clase trabajadora, un tipo de rol en el que Washington -tan en piloto automático como el tren protagonista- parece haberse especializado en los últimos tiempos.
Scott, esteta profesional de la acción y el thiller con marcados rasgos autorales parece someterse aquí , por desgracia, a la homogeneización industrial que asola al cine de acción hollywoodiense. Tan sólo el ritmo y energía que el veterano director insufla a puntuales boacanadas separa a Imparable de la convencionalidad más nefasta.
La opción creativa de narrar gran parte de la película mediante informativos resulta redundante e incluso insultante, si me apuran, para el espectador.
Lo mejor: El magnífico ritmo que Scott sabe imprimir a sus películas.
Lo peor: La absoluta previsibilidad no deja margen de maniobra.
dijous, 4 de novembre del 2010
capítol 2 com tots els dies
Al dia seguent el sortir com Tots els dies, el estava al carrer Treballant i va ver que li estaven robant una persona el va ser a Ajudar-li i Els lladres és van anar coriendo i li van disparar al pit i l'és quedar i la policia arribada i pensava que era el lladre el senyor al qual li havien disbarat estava Molt Éride ia Mamadou ho van portar a la Comissaria i li van portar 2 policia un el coneixia ia l'Un altre no i el que coneixia li va dir que era el que demanava ajuda L'altre dia i li va dir si Mamadou, Mamdou li va dir que havia de anar per que la Seva família estava malalta i no la podia Deixar sola, el policia no li cap a ques. Mamadou porto 3 dies a la Selda.
El senyor estava Millor va ésser a poder la denúncia a les persones que li havia Robat i ho va ver a l'i li va dir a la policia que el va ser el no li havia Robat i que ho treguin de la Selda la policia li iso ques ho cas el senys li va demanar disculpes i li va dir que podia fermentació per l'i el li va dir gens Gràcies ja m'ajudo molt, el senyor pregunto paper Seu parells i és va quedar Callat i és va ésser coriendo a la Seva casa el llibre presiguio paper carrer i va ver que Mamadou visqui Molt malament i que li volia Ajudar.
El senyor estava Millor va ésser a poder la denúncia a les persones que li havia Robat i ho va ver a l'i li va dir a la policia que el va ser el no li havia Robat i que ho treguin de la Selda la policia li iso ques ho cas el senys li va demanar disculpes i li va dir que podia fermentació per l'i el li va dir gens Gràcies ja m'ajudo molt, el senyor pregunto paper Seu parells i és va quedar Callat i és va ésser coriendo a la Seva casa el llibre presiguio paper carrer i va ver que Mamadou visqui Molt malament i que li volia Ajudar.
Capítol 1: el noi com mala sort
El noi Despres d'anar a Vendre caramels iva comprant els coses per el menjar però no era Molt qual guanyava compravenda els coses mes Barates del mecado o uns quants dies no menjaven perque Tots els dies no eren igual per al perque uns quants dies venien caramels i Altres no Fins que un dia va anar a un semàfor i és va Adon que en aqueste semàfor estava ocupant que Una altra persona estava venent caramels i va anar a treure-li Mamadou Seu Cítion va anar a dir-li que en AQUESTA part era d 'ell i que el veuen la Seva caramels hi ha i el noi que era mes gran que el li va dir que no i que li Doni Els Seus caramels li TREC Els Seus diners i li pego, Mamadou temps que li dels Seus caramels i li TREC el diners que el tenia el uqe havia guanyat de tot el dia.
El va ser plorantes paper carrer que no tenia diners per tornar a casa és Aserco a un policia i li va dir que li havia Robat i el policia no li havia FET ques i li va dir calla tenen ara estic Ocupa't per fermentat et ques el teu Mamadou va seguir plorantes paper carrer, i es li hacerca un senyor li va dir que no plori i li va donar diners perque és comprimit alguna cosa i perque perque Torni a casa el content li va dir gràcies, però Mamdou no Se'n va anar a comprar res i d'AIXÒ compro alguna cosa perque com la Seva família i no li digui res o perque no pensin que s'havia gasta't Els diners en coses va anar a casa tarda la Seva família li va preguntar i li va dir Tot el qual li havia Passat i la família no li creia però seu germà si per que sàvia que estava dient la veritat.
El va ser plorantes paper carrer que no tenia diners per tornar a casa és Aserco a un policia i li va dir que li havia Robat i el policia no li havia FET ques i li va dir calla tenen ara estic Ocupa't per fermentat et ques el teu Mamadou va seguir plorantes paper carrer, i es li hacerca un senyor li va dir que no plori i li va donar diners perque és comprimit alguna cosa i perque perque Torni a casa el content li va dir gràcies, però Mamdou no Se'n va anar a comprar res i d'AIXÒ compro alguna cosa perque com la Seva família i no li digui res o perque no pensin que s'havia gasta't Els diners en coses va anar a casa tarda la Seva família li va preguntar i li va dir Tot el qual li havia Passat i la família no li creia però seu germà si per que sàvia que estava dient la veritat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)