ACTIVITATS
1. Llegeix l’article d’opinió de Josep M. Espinàs “Perdonin, jo sóc de lletres” i contesta les preguntes següents:
o Quina és la tesi o tema de fons? Quins arguments utilitza Espinàs per defensar la seva tesi? Utilitza contraarguments? Si és el cas, assenyala’ls.
-La matèria és la tesi sobre el que cal estudiar. Defensa la seva tesi en que no és dolent estudiar lletres per que algunes persones trien per que els agrades i hi ha altres persones que no li agrades o li agraden altra matèria a no li agrada gens de de les matèries,o els agraden escoltar música o jugar a la play
o Quins elements lingüístics utilitza Espinàs per fonamentar la seva argumentació?
-Els Elements Espinàs per fonamentar seva argumentacions és la coherència textual
o A quina conclusió arriba l’autor? Comenta-la.
-Que dóna a dir que les lletres són molt importants, però les lletres no ho són molt perquè les lletres no són tot
2. Busca tres articles d’opinió de la premsa escrita i comenta els títols. Intenta jusficar-ne l’ús.
1.Periodisme a la trinxera: -Estic convençuda que el Marroc menteix tot el que pot, també crec que menteixen els activistes
La frase clàssica diu: "La primera víctima d'un conflicte és la informació". Encara que la sentència es refereix a els conflictes armats, on la informació és un altre míssil creuat que les parts es llencen pel cap, val per a qualsevol situació de conflicte, incloent, per exemple, una campanya electoral. És a dir, allà on la derrota o la victòria es juguen en un ardu camp de batalla, la informació pereix en mans del consigna i la propaganda. Per descomptat no té a veure un conflicte violent, on els periodistes són manipulats, emmordassats ia vegades assassinats, amb els petits conflictes de les penes polítiques, on el màxim que passa és que et s'inflen a trucades telefòniques.
2.Estrèpit nacional:Parlar en veu baixa pot semblar cursi, cal imposar-se, cridar com en les tertúlies, cridar per existir
La Plataforma contra el Soroll de Barajas ha anunciat noves i originals mobilitzacions. El que sigui per tal de combatre el desànim davant dels 873 vols irregulars que han denunciat en repetides ocasions i sobre els quals Aena ha incoat un sol expedient. Després assemblees, mobilitzacions i trobades amb el Defensor del Poble, la plataforma ha decidit experimentar una regressió, és a dir: recórrer als Reis Mags. A partir d'ara començaran a recollir postals reivindicatives per lliurar a Melcior, Gaspar i Baltasar.
3.Cop de destral autonòmic:El Govern anuncia noves retallades, però dirigeix el cop de destral a les comunitats autònomes . La crisi financera imposarà una reducció dràstica de la nòmina de la Generalitat .Per primera vegada, els líders prometen més austeritat que nous serveis gratuïts
Observeu que en aquesta campanya electoral el que més prometen els líders polítics és austeritat. Com han canviat els temps! Fa quatre anys, José Montilla prometia audiòfons i dentista gratis per als nens i Artur Mas competia amb Zapatero amb el xec nadó, el xec escolar o el xec habitatge. S'ha acabat la festa - "The party is over", va titular The Economist-i ara el que es porta és l'estalvi. Ahir mateix, a Cardedeu, la candidata del PP, Alicia Sánchez-Camacho va presentar un pla de reducció de la despesa en el pressupost de la Generalitat per valor de 1.900 milions i el càrrec entre altres coses el xiringuito antifranquista del Memorial Democràtic, que lògicament al PP li provoca nàusees però que Iniciativa per Catalunya ha sabut aprofitar com a centre d'agitació i agència de col.locació.
3. Busca una crítica de cinema. Creus que es tracta d’un article d’opinió? Raona-ho.
Imparable – Crítica
Publicado el: 16th November, 2010
Por:
Juanjo Ramo Título Original: Unstoppable.
Dirección: Tony Scott.
Nacionalidad: EEUU.
Año: 2010.
Guión:Mark Bomback.
Música:Harry Gregson-Williams.
Intérpretes: Denzel Washington (Frank Barnes), Chris Pine (Will Colson), Rosario Dawson (Connie Hooper), Kevin Dunn (Galvin), Jessy Schram (Darcy), T.J. Miller (Gilleece), Ethan Suplee (Dewey).
Segunda aventura de
Tony Scott en el mundo ferroviario tras
Asalto al tren Perlham 1 2 3, y la quinta con
Denzel Washington.
Imparable se plantea como una película de concepción casi minimalista, donde los
action heroes vuelven a ser esos hombres anónimos de la clase trabajadora, un tipo de rol en el que Washington -tan en piloto automático como el tren protagonista- parece haberse especializado en los últimos tiempos.
Scott, esteta profesional de la acción y el thiller con marcados rasgos autorales parece someterse aquí , por desgracia, a la homogeneización industrial que asola al cine de acción hollywoodiense. Tan sólo el ritmo y energía que el veterano director insufla a puntuales boacanadas separa a
Imparable de la convencionalidad más nefasta.
La opción creativa de narrar gran parte de la película mediante informativos resulta redundante e incluso insultante, si me apuran, para el espectador.
Lo mejor: El magnífico ritmo que Scott sabe imprimir a sus películas.
Lo peor: La absoluta previsibilidad no deja margen de maniobra.
